Ahir vaig fer un pastís i em van venir molts records de la meva infantesa, de la meva àvia a la cuina amb el seu davantal gris a quadrets, com em deixava jugar a remenar la massa, a barrejar els incredients un a un, amb una gran delicadesa, alquímia pura, que bona cuinera la meva àvia.
Una gran tristesa i enyorança em va envair quan recordava els aromes de la infància, m'agradaria tenir una màquina del temps i de tant en tant tornar al passat.